LES ALBERGÍNIES

L’albergínia és aigua en un 92% i té un contingut en proteïnes baix, hidrats de carboni i cap greix. Comparada amb altres verdures i hortalisses, conté una quantitat mitjana de fibra. El seu contingut en vitamines no és específicament rellevant en comparació amb la resta d’hortalisses, però tot i així conté: Vitamina A i C, vitamines del grup B a més de potassi i calci.

Efectes sobre l’organisme:

Els efectes positius del consum de l’albergínia produïda a l’aire lliure durant la seva temporada plena (estiu), són diversos:

Estimuladora de la funció del fetge i la vesícula: l’albergínia, sempre que es cuini de manera senzilla i sense fregir, pot ajudar a afavorir les bones digestions perquè té un efecte estimulador de la funció del fetge. A més, les substàncies que li donen el sabor amarg tenen un efecte colagog, és a dir, estimulen el buidat de la vesícula biliar. La vesícula emmagatzema la bilis del fetge i està a punt per abocar-la sobre l’intestí prim amb l’objectiu d’afavorir la digestió dels greixos.

Conté potents antioxidants que ens ajuden a prevenir l’envelliment, el risc cardiovascular i les malalties degeneratives: l’albergínia conté nivells elevats d’àcid clorogènic, un dels antioxidants més potents que produeixen les plantes per protegir-se de les infeccions. També s’han identificat antocianines (flavonoides), uns pigments de color morat amb propietats molt antioxidants i que es troben a la pell de l’hortalissa. Aquestes substàncies sembla ser que tenen un efecte protector demostrat contra les malalties cardiovasculars, les degeneratives i el càncer.

Curiositats:

L’albergínia, segons la medicina tradicional xinesa, té una naturalesa tèrmica que tendeix a refredar, té un sabor dolç, redueix inflamacions i actua diluint la sang estancada. És específica per al tractament de la sang coagulada que afecta l’úter i també té acció homeostàtica (redueix el sagnat). S’utilitza per tractar les hemorroides amb sang, sang a l’orina i sagnat en general.

Influeix en el fetge, en l’úter i és particularment beneficiosa en la resolució d’emocions reprimides i en els efectes negatius que afecten aquest òrgan.

D’acord amb Paul Pitchford (a Sanando con alimentos integrales), les dones embarassades han de menjar albergínia en quantitats moderades.

Un remei natural a partir de l’albergínia consisteix a matxucar-ne la polpa i utilitzar-la per suavitzar cremades (sobretot les solars). Tradicionalment, també s’ha utilitzat per tractar berrugues i per alleugerir les zones adolorides del cos afectades per malalties reumàtiques, gràcies al seu efecte balsàmic.

Dites populars:

“Pel juliol, pobres dels que estan al sol”.

“Trons de juliol, molt soroll i poc brou”.

Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+Comparteix aquesta entrada!
Posted in Cuina.