ELS CALÇOTS

 

El calçot és una varietat de ceba tendra (Allium cepa). Són cebes poc bulboses i més suaus, blanques i dolces. Per cultivar-los, es parteix del bulb arrencat de la ceba al final d’estiu, el qual es planta tallant-li prèviament la part superior. A mesura que els brots de la ceba van sortint s’han de colgar (o calçar) amb el mateix substrat per tal que quedi més blanquejat.
El consum de calçots o calçotada ha esdevingut una festa gastronòmica, des del final d’hivern fins al principi d’abril segons la temporada, especialment a Catalunya.

Propietats nutricionals

El calçot no deixa de ser una ceba; és per això que la seva aportació en nutrients i les seves propietats sobre la salut són les mateixes. Si comprenem les propietats de la ceba, també comprendrem les del calçot.
La ceba sempre ha estat considerada com un producte particular: hortalissa i alhora condiment, aliment i alhora medicament. Se li reconeixen propietats diürètiques, antioxidants i antibacterianes que contribueixen a prevenir el risc de patir malalties cardiovasculars.
És interessant destacar que els processos culinaris (fregit, cocció…) pràcticament no fan perdre les propietats d’aquesta hortalissa.

Aptituds gastronòmiques:
La calçotada és la manera tradicional de menjar els calçots, amb tradició de trobada i festa arrelada, normalment celebrada des del final de gener fins al març o principi d’abril.
El menú de la calçotada consta d’una vintena de calçots per persona, cuits al sarment de la vinya, acompanyats amb salsa romesco. Després se sol menjar carn a la brasa. És habitual posar-se un pitet per no tacar la roba a l’hora de consumir-los, ja que tal com surten de la brasa cal pelar-los i sucar-los a la salsa romesco per immediatament ser consumits estirant el braç i obrint bé la boca.

Curiositats:
És a un pagès de Valls (Tarragona) del segle XIX conegut com a Xat de Benaiges que se li va ocórrer de tornar a plantar unes cebes que li havien quedat arraconades de la collita anterior. Aquestes cebes van tornar a brotar i va descobrir que aquest brot era deliciós cuit directament sobre les brases de sarments de vinya.


Dites populars sobre l’hivern:

“El foc, a l’hivern, és mig aliment.
“Qui menja pa i crema llenya, l’hivern empenya”.

 

LES CARXOFES

 

La carxofa és una verdura que pertany a la família de les asteràcies i és una verdura molt especial, ja que no en consumim la fulla ni la tija, com en la major part de verdures, sinó la flor.
La paraula carxofa sembla que deriva del terme àrab (al-kharshûf) que significa “llengüetes de mar”, en referència a la singularitat de les bràctees que composa la flor. Van ser els àrabs els que a l’edat mitjana van estendre’n el cultiu per Europa i en milloraren les varietats i les qualitats gastronòmiques. Els grecs i també els romans van propagar la fama d’aquesta hortalissa com a aliment afrodisíac, fet que en fa afavorir la utilització culinària. El seu nom llatí (Cynara scolymus) prové segurament de la cinarina, compost aromàtic responsable del sabor amarg de la carxofa.

Informació nutricional:
Des del punt de vista nutricional, la carxofa destaca pel seu contingut en hidrats de carboni, en forma d’inulina i fibra. El mineral més abundant és el potassi, si bé es pot considerar la carxofa com una de les verdures amb major contingut en magnesi, fòsfor i calci, i amb quantitats mitjanes de sodi. També destaca el seu contingut en fibra, però el més remarcable en la composició de la carxofa és un seguit de substàncies que, tot i en quantitats no molt grans, tenen notables efectes fisiològics, com ara la cinarina i la cinaropicrina (que faciliten la formació i l’eliminació de bilis), els esterols (que regulen el colesterol), els cinaròsids i els tanins (que tenen efectes antiinflamatoris).

Aptituds gastronòmiques:
La carxofa es lleugerament àcida, fresca, intensa, dolça i bellutada. Gustosa i suau. Aquestes característiques contrasten amb les carxofes d’altres procedències, especialment per la suavitat del seu gust, i ser [les Carxofes Prat] menys oxidatives, així com per la seva textura fina, i la suau astringènica produïda per la tannicitat de la carxofa”.

Dites populars i frases fetes:
“Dur mes fulles que una carxofa”.

 

LA CUINA DE GENER

 

És hora de fer bondat. Comencem l’any amb una cuina que farà més fàcil complir alguns dels teus propòsits. Amb la nostra gastronomia de proximitat, omplirem la taula amb plats equilibrats i saludables.

Sabem que els àpats d’aquestes festes fan que les panxes creixin, per això a l’Olla t’oferim un menú diari ple de plats que et portaran el millor de l’hort a la taula. Aquest gener és mes de calçots i carxofes.

El 2017 és el teu any, només has de venir a l’Olla per comprovar-ho.

* Consulteu per fer reserves. Antelació 48 h.

 
L’AMANIDA DE GENER.
– Amanida del mes: Fulles mesclum, cebes i carxofes confitades, llagostins, fruits secs i vinagreta de llagostins. 9€
 
L’ENTREPÀ VEGETAL DE DESEMBRE.
– Vegetal: Escarola, calçots al forn i salsa romesco.

 

Concert ‘77 + Grassland Sinners- Nau B1

Concert ‘77 + Grassland Sinners- Nau B1
21 gener 2017 – 22:00h – 22 gener 2017 – 03:00h | Entrada10€
 
’77

’77 ha estat un dels grups de rock més important de la península en aquest 2015; van anunciar el seu fitxatge amb Century Media amb qui van publicar el seu aplaudit “Nothing’s Gonna Stop Us’ a tot el món i es van embarcar en una extensa gira europea de presentació que els va portar a tocar amb bandes com Michael Schenker, Dead Lord o Danko Jones i ara, per acomiadar l’any, anuncien el primer tram de la gira de presentació a Espanya.

Artísticament i estèticament amb arrels dels anys 70, els germans Valeta, Armand i LG van fundar ’77 (pronunciat com SeventySeven) com un reflex directe del concepte de l’època que tant estimen. El quartet presentarà “Nothing’s Gonna Stop Us” en un concert molt especial, no solament per presentar per primera vegada les seves noves cançons sinó perquè coincideix amb el desè aniversari de la primera vegada que es van pujar a un escenari. Deu anys i un llarg camí que es troba al seu moment més àlgid.
Grassland Sinners

The Grassland Sinners és una banda nascuda entre Barcelona i Granollers al novembre del 2015. Diuen que el seu estil beu directament del rock clàssic i el southern rock dels anys setanta, i que no sembla que siguin d’aquesta banda de l’Atlàntic. Les seves cançons i concerts són capaços de transportar-te a una altra època, quan la música sortia directament del cor i s’elaborava amb les mans, quan no hi havia cap altra pretensió de gaudir i fer gaudir als demés. Hi ha moments a la vida en els que la casualitat ofereix oportunitats increïbles. The Grassland Sinners és, sense cap mena de dubte, el resultat d’un d’aquests moments… i van a per totes. Si t’agrada el rock, descubreix-los: no et defraudaran.
 

Si voleu assegurar-vos el millor sopar reserveu taula per a menú! trucant al bar 634 58 40 50 o bé per correu electrònic:

Concert Manzoni + El petit de Cal Eril- Nau B1

CONCERT Mazoni + El petit de Cal Eril
28 gener 2017 – 22:00h – 29 gener 2017 – 03:00h | Entrada10€
 

Nau B1.

Mazoni

Després de consolidar-se com un dels grans noms de l’escena pop a Catalunya, Mazoni sorprèn tornant als seus orígens amb un disc íntegrament en anglès i de marcat caràcter vitalista i noc- tàmbul. A més, ho fa sota la producció de Brendan Lynch, mà dreta d’artistes com Paul Weller o Primal Scream. I amb una col·laboració vocal de luxe: Núria Graham. El resultat: un disc per escoltar a volum alt i que convida a deixar-se endur.

Aquest nou “7 songs for an endless night” fa referencia direc- ta a una perla de joventut de Mazoni, aquell “7 songs for a slee- pless night” que li va valdre elogis de la crítica l’any 2003. Més d’una década després, Jaume Pla sorprèn buscant el revers de la moneda. Aquesta vegada la nit es tenyeix d’electricitat i esperít lúdic. Perquè aquestes set cançons estan fetes per ballar, per saltar i per cridar.

El petit de Cal Eril

El Petit de Cal Eril és aquell músic de Guissona que des de fa un temps ens emociona i ens sorprèn a parts iguals. Ho va aconseguir ja amb la maqueta “Per què es grillen les patates?” (2008), més tard reeditada en vinil. Ens va fer dibuixar un somriure amb la presumpta innocència del primer disc, “I les sargantanes al sol” (2009), i ens el va fer glaçar de cop amb el misticisme de “Vol i dol” (2010). Després va reinventar-se amb “La figura del buit”, doble salt mortal sense xarxa. I ara afegeix noves joies a un cançoner brillant amb un nou disc, “La força”, que pren impuls sobre aquests antecedents per saltar cap a mons ignots que frisen ser descoberts.

“La força” parla de coses que no es poden dir ni es poden veure. Transita per paisatges dolçament fantasmagòrics, alhora confortables i inquietants. Ens submergeix en un univers atemporal, sense altres referents que les persones i la natura. Tot el disc està presidit pel misteri. I poc a poc ens va donant claus que tan aviat condueixen a la resolució com ens obren nous enigmes. El Petit de Cal Eril ha après un secret i ens llança una invitació per per comprendre’l. I qui el descobreixi –ja avisem de bon començament- mai podrà tornar a ser el mateix.
 

Si voleu assegurar-vos el millor sopar reserveu taula per a menú! trucant al bar 634 58 40 50 o bé per correu electrònic: